Cartas para él

Es molt trist pensar que sense tu la meva vida no hauria tingut cap sentit. Qué m'hauria passat? Hauria crescut fins als 13 anys tal i com vaig crèixer, i llavors, qué? La primera vegada que un home m'hagués fet un petó hauria sigut a una discoteca? La meva primera relació sexual hauria sigut en un tio que em va deixar tirada al cap de dues setmanes i que al cap del temps em va venir a buscar? Hauria divagat entre la festa, el sexe i les drogues (legals) fins arribar a la universitat... i llavors allí, hagués conegut al meu primer rollete de la uni, i després d'un any am la persona que m'havia desvirgat any enrera, hagués tingut la meva primera parella, la persona que tinc ara al meu costat fins no sé quan, ja que no sé ni quan de temps li queda per aguantar les meves paranoies, o no? Perquè sense tu tampoc hagués vingut a l'autònoma, hagués anat a la central i allí què? Segurament sense tu les coses amb el P. no haguessin anat d'aquella manera i potser ara ell seria l'amor de la meva vida i viuriem feliços i menjariem pastissos. o tampoc? Realment crec que la meva vida comença allí on ens vam conèixer, no ho has pensat mai tu? Doncs jo sí. Massa que ho penso.  I saps per què? Perquè no em puc ressignar a una vida sense tu. Perquè segueixo aferrada a pensar que d'aquí uns anys potser ens tornem a retrobar. Perquè m'adormo inventant mil històries i mil retrobaments amb tu. Perquè m'aterra la idea de haver de viure tots els anys que em queden pensant que mai més et tornaré a tenir damunt meu. Perquè aquests dos anys i 6 mesos sense els teus llavis m'han ajudat a reforçar aquell amor de juventud que va ser únic i que se que poquíssimes persones poden tenir.

Avui he nat a l’enterrament de l’àvia d’una amiga meva i els enterraments em posen molt trista. No sé com, estava allà plantada a la missa i he començat a pensar en el dia en que tu et moris, d’aquí 50 o 60 anys, vindré a missa? Sé ben segur, que aquell dia una de les meves raons de viure s’haurà mort, i que llavors, només aquell dia, deixaré d’esperar-te. Per tant, tindré un motiu per nar a l’esglèsia, perquè el meu motiu haurà mort. No sé si em sentiré alliberada o no, però se que potser no em sentiré amb drets de plorar... perquè una vella hauria de plorar la mort d’una persona amb qui no té cap tipus de relació, pensaran les persones que estiguin allà (la mitad, no sabran res de la nostra història, la mitad no haurien viscut prous anys per estar-ne al corrent, i uns atres quants, ja ni se’n recordaran, que per aquella dona vella i sense forces que està plorant la teva mort, tu vas ser l’amor de la seva vidaI)... Hauré d’aguantar que la gent li doni el condol a la teva dona i als teus fills, quan la que més sentirà la teva mort seré jo?

També es frustrant saber que algun dia no molt llunyà, potser d’aquí 3 o 4 anys, em diran la notícia de que et cases. Aquell dia, seré la persona més desgraciada del món i crec que no hi haurà cap altra notícia que em deixarà tan enfonsada. Perquè aquell dia, sabré, que jo he deixat de ser tan important, i que hi haurà una altra persona que n'ocupa el lloc.bufffffffff...

Tinc una carrera que m'apassiona i que em va molt bé. Tinc uns amics fantàstics que compten amb mi, que m'estimen i amb els quals passo uns moments irrepetibles. Comparteixo pis en un lloc que m'agrada i amb els meus millors amics de la uni i hi ha molt bon rollo. Tinc un novio que em cuida, em mima, m'estima i em tracta massa bé. Tinc una bona família que fa que no em falti de res. Tinc suficients diners per poder viure a mi aire i sense estar-me de res. Tinc salut i no em queixo del meu físic. Llavors... de qué cony em queixo?

"Com si fos un fil,
un fil llarg i prim que teixint-se d'enyor m'uneix sempre al teu cor.
És només un fil, potser fràgil però sempre fàcil
per sentir-te dintre meu tan a prop i tan absent.

No ha d'esborrar el temps ni un sol traç
de tants sentiments per tu
ni podrà l'oblit trencar el fil
que tibant em lliga a tu
jo t'espero i t'espero

Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que és més possible el món que somniaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.

Que per tendre és tan tens que per minso es fa immens.

Per sentir-te dintre meu tan a prop i tan absent.

Queda sempre un fil."

Lluís Llach